PATRIMONI
El passeig constitueix un àmbit vegetal de gran valor patrimonial i al seu voltant aplega edificis destacats.
Antoni Escolà / Fons Antoni Escolà / CIMIR
Un espai de gran valor patrimonial
El Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, històric, artístic i natural de Reus reconeix el passeig de la Boca de la Mina com un àmbit vegetal amb valor patrimonial. Així mateix, en l’espai proper al passeig, cataloga diferents edificis amb valor patrimonial: la Boca de la Mina, el molí de la Vila, el mas Llopis, el mas Gasull, el mas Banús, el mas de Navàs i el Mas Carandell, tots ells catalogats com a béns d’interès urbanístic, i el mas Creus, catalogat com a bé d’interès local. El conjunt de l’Institut Pere Mata, obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, està catalogat com a bé d’interès local, i l’espai específic del Pavelló dels Distingits va ser declarat bé cultural d’interès nacional pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La font del lleó
Anomenada antigament font dels Capellans, identifica un espai emblemàtic del passeig.
Els masos i els refugis antiaeris
El passeig acull diferents masos, la majoria construïts al tombant dels segles XIX i XX. Durant la Guerra Civil, van ser habitatge habitual de famílies que fugien dels bombardejos sobre el nucli urbà, que hi van fer construir refugis subterranis.
La bassa Nova
Bassa de forma hexagonal construïda el 1862. Destinació tradicional de sortides i excursions familiars o per anar-se a menjar la mona el dilluns de Pasqua.
El barranc del Molí
S’anomena així per la presència de molins al voltant. Juntament amb el barranc de la font dels Capellans i el del mas Gassot formava l’antiga riera de l’Escorial, que abans que fos desviada travessava tot el nucli de Reus fins al barri Montserrat.
El molí de la Vila i la xemeneia helicoïdal
El molí de la Vila era un molí hidràulic de propietat municipal. Més tard, en bastir-se un nou molí mogut amb la força del vapor, anomenat molí de Baix o molí Nou, l’antic molí hidràulic va passar a ser el molí Vell. Del molí Nou es conserva una magnífica xemeneia helicoïdal.
La bassa del Bacallà
Se’n diu així per la forma que té. És un dels llocs on el jovent acostumava a remullar-se la nit de Sant Joan.
La Boca de la Mina i l’abastiment d’aigua a la ciutat
La Boca de la Mina identifica el punt d’arribada de les aigües de la mina del Molí. La fesomia actual és del 1862. És la destinació emblemàtica de les excursions pel passeig, i a començaments del s. XX era habitual trobar-hi venedores d’anissos i d’altres llepolies.
Les venedores d'anissos
Al tombant dels segles XIX i XX era habitual la presència al voltants de la Boca de la Mina de la venedora d’anissos i dolços. Normalment era una dona d’edat avançada que havia de treballar per viure, i que per fer de venedora havia de demanar permís a l’Ajuntament i pagar l’arbitri que corresponia. La documentació de l’època ens acosta els noms d’algunes d’aquestes venedores i d’algunes iniciatives que es van plantejar al voltant d’aquest servei, com ara el projecte de construir una caseta dedicada a la venda de dolços.
El barri Gaudí, l’Escola Mogwli i l’Institut Pere Mata
El barri Gaudí va néixer el 1968 d’acord amb un projecte del Taller d’Arquitectura Bofill. Responia a l’encàrrec municipal de construir habitatges assequibles per a la nova població que va arribar a la ciutat en les onades immigratòries dels anys seixanta.
L’Escola Mowgli, avui escola pública, va obrir les portes el 1965 en el marc del moviment de renovació de pedagògica de l’escola catalana durant el franquisme.
L’Institut Pere Mata és un hospital psiquiàtric construït entre 1897 i 1912 d’acord amb el projecte de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. En el conjunt arquitectònic destaca el pavelló dels Distingits, catalogat com Bé cultural d’Interès Nacional.
