El barranc del Molí
S’anomena així perquè calia travessar-lo per anar a moldre als molins. Baixa des de Castellvell i també es coneix com el barranc de la Buada. Juntament amb el barranc de la font dels Capellans i el del mas Gassot formava l’antiga riera de l’Escorial, que abans que fos desviada travessava tot el nucli de Reus.
Al llarg del passeig cal destacar la presència d’antics masos d’estiueig, la majoria construïts a finals del s. XIX, algun dels quals du la signatura de l’arquitecte Pere Caselles.
Aires modernistes
L’aire romàntic del passeig, que al segle XIX va adquirir la fesomia actual de passeig arbrat, ens parla també del modernisme. Des del mas Navàs, obra de l’arquitecte Pere Caselles, fins al recinte imponent del Pere Mata, de Lluís Domènech i Montaner, la pedra explica un moment d’especial transcendència per a la ciutat. La xemeneia helicoïdal del molí Nou i els dipòsits d’aigua soterrats que trobem a tocar de la Boca de la Mina, encara avui en funcionament, són també exemples singulars d’arquitectura modernista.
Els barrancs
Els barrancs i les rieres capten l’aigua de les zones que hi ha al seu voltant. Això vol dir que no únicament transporten l’aigua d’un lloc a l’altre, sinó que contribueixen també, mitjançant la filtració, que l’aigua circuli pel subsòl. Són espais humits, que constitueixen un hàbitat propi en si mateixos format per vegetació de ribera, caducifòlia, de creixement ràpid i amb una fauna que necessita aquesta vegetació per a la seva supervivència.
Si en aquest subsòl hi ha un substrat impermeable, per exemple format per argiles, l’aigua s’hi va acumulant i forma un aqüífer.
Les mines i els pous serveixen per captar l’aigua d’aquests aqüífers. I en fer-ho, com que produeixen canvis de pressió, afavoreixen encara més que se’n pugui extreure aigua.
